Com a servent d'Amor que sóc no em vento
de cap talent si mai arribo a plaure
algun oient. No veig que pugui escaure's
orgull quan tan sols faig allò que sento.

Amb vanitat s'estarrufen versadors
que van buscant per tot arreu lloances.
El temps es farà veure el seu error;
només Amor és digne d'alabances,
i aquella dama que amb passió el desperta,
així com fóra bo encengués Raó,
se'ns presenta com una porta oberta
perquè servim millor le nostre senyor.

Ens pot plaure saber que som canals
que per servir-lo s'amaren d'Amor.
És una decisió molt racional
malgrat ser un impuls abassagador.
En tot cas trobo que és fonamental
veure en la vanitat semrpe un error.
Hi haurà qui se sap gran, p'rò m'és igual:
si algú es creu millor que Amor no sóc jo.

Potser convé pensar-hi un momentet:
què en pot potar millors satisfaccions?
Quin sentit té el pas pel món aquest?
En base a què prenem les decisions?
No cal ni tan sols ser intel·ligent,
si rumiem sobre la nostra essència
se'ns mostra que en el fons tota la gent
vulgui o no vulgui li deu obediència.

I com pot voler un simple trobador
ser més gran que aquell que l'omple de béns?
No hi ha en el món millor satisfacció;
és prou honor saber-se humil servent.