Vigila que ve l’exèrcit ara!
Les amenaces arribades de boca de militars
ens evoquen fosques èpoques passades i ens recorden
que l’estat espanyol està encara lluny de ser un indret
normal. El poble de Catalunya va expressar-se a les
urnes i, posteriorment, els diputats del parlament autonòmic
van fer una proposta per canviar l’estatut complint
amb tots els requeriments legals del sistema democràtic.
Hom pot estar d’acord o discrepar amb
aquesta proposta que hi ha a sobre la taula, però, per
què hauria de venir l'exèrcit? Que jo sàpiga no hi ha
cap conflicte armat a Catalunya. No tenim vanguàrdies
militars ni activitat bèlica. Què justificaria la intervenció
de l'exèrcit i quines actuacions durien a terme? Atacarien
el palau de la Generalitat? Les seus dels partits democràtics?
O directament a la població civil?
No s’entén massa bé l’amenaça feta pel
general Mena Aguado, no queda clar quina finalitat persegueix
la hipotètica ocupació militar de Catalunya. Jo pensava
que l'exèrcit era per protegir els ciutadans. Si l'exèrcit
espanyol no té la missió de protegir els catalans deu
ser que no els consideren espanyols. Al final resultarà
que és un fet que tenen més assumit del que sembla.
S’apel·la repetitivament a la unitat d’Espanya
com si això fos per si mateix un fet d’interès general.
¿Pot haver una unitat obligatòria o hauria de ser quelcom
voluntari? S’endevina contradictori parlar d’unitat
quan alguna de les parts posa en dubte que hagin de
continuar junts. Només una unitat basada en la voluntat
mútua de totes les parts pot ser autèntica i duradora,
una unitat imposada es una farsa més pròpia d’una dictadura.
La pertinença a un estat hauria de ser una decisió consensuada
que afavoreixi a tots, si una de les parts percep la
seva pertinença com una mena de condemna sine die és
que alguna cosa no rutlla. El cas de l’estat espanyol
és especialment curiós, ja que la seva “unidad inquebrantable”
sempre sembla que sigui a punt de trencar-se.
Què es, doncs, la Constitució del 78?
És un marc de convivència per a que els pobles, comunitats
i persones de l’estat puguin sentir-se còmodes? O és
una presó que ha construït una majoria per a que la
minoria restant no pugui desenvolupar-se lliurement?
Segurament té una mica de cada cosa, encara que el segon
supòsit sembla més encertat quan recordem que en l’elaboració
de la Constitució va participar i influir decisivament
la dictadura militar sortint, que havia de ser contentada
pels “demòcrates”.
L’amenaça d’ocupació militar és inacceptable.
El govern de Catalunya hauria de demanar a la Unió Europea
que estudiï el cas i es pronunciï al respecte. No es
poden permetre amenaces d’aquest tipus a l’Europa del
segle XXI, més encara quan és tan proper el precedent
dels Balcans. Un atac de l'exèrcit sobre població civil
hauria de suposar la intervenció immediata de la UE
i la ONU. El que ha quedat demostrat és que els militars
espanyols se senten incòmodes en democràcia. No dominen
la contenció verbal ni accepten que el poder militar
hagi quedat supeditat al poder polític.
|
