Un altre món és possible?
Ja han passat deu anys des que va produir-se l’eclosió del moviment antiglobalització amb protestes i manifestacions massives arreu sota el lema “Un altre món és possible”. Era un moment en que les societats dels països rics prenien consciència de que el sistema capitalista porta la humanitat en una direcció equivocada, cronificant desigualtats i conflictes, i assenyalaven els grans líders mundials com a responsables de la situació.
Durant aquesta última dècada, l’oposició civil a les reunions dels caps d’estat més poderosos ha sigut un fet habitual fins al punt de deixar de ser notícia. La mobilització ciutadana ja forma part del ritual de la cimera, la mostra de rebuig ha sigut absorbida per la maquinària organitzativa, mentre que, a nivell mediàtic, si la protesta és agressiva s’aprofitarà per desqualificar el moviment sencer i si és pacífica serà ignorada.
L’arribada de la crisi econòmica suposa
una oportunitat idònia per plantejar “altres móns possibles”.
La població pateix els efectes de la recessió econòmica
amb pèrdues materials i d’estatus, i augmenta la inseguretat
en veure que el sistema entra en fallida sense previsió
ni control. A més, les solucions que han ofert els polítics
passen per omplir les butxaques dels bancs, un dels
principals responsables de la crisi, i d’altres sectors
que no es consideren necessitats bàsiques, com la venda
de cotxes. És un període en que moltes persones
estan decebudes amb el sistema i augmenta la receptivitat
a altres propostes.
Aquesta bona disposició no s’aprofita perquè no s’ha articulat una alternativa que descrigui com seria el funcionament del nou sistema, l’estructura econòmica, els dispositius de control de l’ordre intern, la coordinació entre els diferents grups ètnics i culturals, la manera de fer la transició de l’actual ordre al nou, i altres elements necessaris per a que una majoria vegi possible i útil fer el canvi.
El moviment antiglobalització ha esdevingut
una extraordinària xarxa de protestes que expressa les
múltiples crítiques que es poden fer al sistema
capitalista, però sense plantejar un projecte polític
alternatiu. S’observen comportaments amb ànim de boicot
i denúncia, com el moviment okupa o el fenomen Enric
Duran, el que manca és un horitzó viable, concretar
una idea del que es vol i a partir d’aquí treballar
en una direcció definida.
Observant la conjuntura de crisi econòmica i l’estancament del moviment antisistema, l’antic lema apareix en forma de pregunta, suggerint que cal debatre sense complexos la qüestió de si un altre món és possible.
|
