L'administració es riu dels ciutadans amb els pisos de protecció oficial
El passat 15 de desembre de 2006 l'Ajuntament de Barcelona va tancar la inscripció al sorteig de 1550 pisos de protecció oficial: més de 54.800 ciutadans s'hi van inscriure. El sorteig es va realitzar el 14 de febrer, encara que els ciutadans no teníem accés lliure a l’esdeveniment per a poder comprovar si es feia correctament, ja que l'Ajuntament va decidir fer-lo en privat i només hi van poder assistir 150 persones escollides a l'atzar per un "sistema informàtic".
La desproporció entre aspirants i pisos oferts demostra un cop més que la Vivenda de Protecció Oficial no serveix per a garantir el dret a l'habitatge. És trist veure com l’Ajuntament no atén aquest dret fonamental dels ciutadans, però és que a sobre fan el sorteig a tres mesos de les eleccions, com si fos un acte de precampanya, instrumentalitzant-lo.
A més de la petita quantitat de pisos que entraven a la rifa i de la poca transparència que l’envolta, hi ha d’altres elements pels quals hem de malfiar-nos de l’Ajuntament en matèria d’habitatge. Explicaré la meva experiència personal per a que entengueu de què estic parlant. Jo vaig inscriure’m a l’anterior sorteig de pisos que va fer el Patronat Municipal de l’Habitatge uns dos o tres anys enrera, anomenat “Les vores del cinturó”.
No vaig sortir escollit, però vaig quedar inclòs dins una de les llistes d’espera. Mesos més tard, vaig rebre una carta certificada on em donaven dia i hora per trobar-nos al Patronat Municipal de l’Habitatge i acceptar o no algun dels pisos que no havien sigut adjudicats. Tanmateix, vaig observar un detall que em va deixar confós i decebut: els preus del lloguer que m’oferien ja no eren els mateixos que els anunciats quan va aparèixer la promoció.
Els vaig comparar amb els documents que conservava del moment d’inscriure’m. Un dels pisos que restaven, l’ubicat al carrer Tiana 12, tenia ara un preu de 7,14 euros/m2, quan a l’oferta inicial aquest pis havia aparegut amb un preu de... 4,68 euros/m2! L’altre pis era un situat al passeig de Santa Coloma 55, me l’oferien a 7,42 euros/m2, en canvi abans estava taxat en 5,90 euros/m2. En un primer moment vaig pensar de no anar a la cita, em sentia enganyat, tot i que més endavant vaig decidir assistir-hi per demanar raons pel canvi de preu.
Arribat el dia, li vaig exposar la situació a la persona del Patronat que em va rebre i li vaig demanar el per què. Va escudar-se en que les modificacions en el preu del lloguer eren degudes a unes directives del Ministeri de Vivenda davant les quals no tenien res a fer perquè estaven per sobre de les seves atribucions. Vaig remarcar que un augment del 30% del preu en dos anys és molt, sobretot perquè parlàvem d’habitatges de protecció oficial.
Després de viure aquesta experiència, el meu escepticisme sobre les ajudes de l’administració pública en qüestió d’habitatge va assolir el grau màxim. No es tracta només de que ens ofereixin pocs pisos i de que el sorteig sigui dubtós, si tens la sort de ser un dels escollits encara pots trobar-te nous obstacles sorpresa. En aquest país, els pisos de protecció oficial són un bé molt escàs i el procés per accedir-hi està ple d’arbitrarietats.
|
