Massacre en el desallotjament d'una protesta indígena
El pobles de l'Amazonia defensen el seu territori de la desforestació per part de l'estat
La situació que ha esclatat a Perú es remunta a finals del 2007 quan Alan Garcia, president de la república, demana al Congrés facultats per per legislar temes referents a la implantació del Tractat de Lliure Comerç (TLC), aquestes facultats son específiques pel tema que s'ha establert, segons marca la Constitució. Doncs be el Congrés li dona les facultats i a mitjans de juny del 2008, molt poc abans que s'acabés el plaç per legislar, treu un munt de decrets llei i n’anul·la d'altres que res tenen a veure amb el TLC. Molts afectaran a l'Amazonia on les comunitats perdran les seves propietats per donar pas a la desforestació de la selva per part de multinacionals.
A l'agost de l'any passat van començar les mobilitzacions dels pobles indígenes agrupats a l'Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), amb 1350 comunitats natives. El Congrés va anular d'un dels nous decrets llei que permetia comprar propietats de les comunitats i el seu president Javier Velásquez Quesquén va anunciar que formaria una comissió per evaluar els nous decrets.
Aquesta comissió mai va presentar el seu informe i la situació es va anar agravant, a primers de maig d'aquest any el govern peruà va declarar en emergència districtes amazònics de 5 regions del Perú. Alberto Pizango president de l'AIDESEP, es reuneix amb el primer ministre Simon però no en surt res d'aquesta trobada així que més comunitats s'afegeixen a les aturades.
El govern comença a desprestigiar a Pizango fins al punt d'acusar-lo d'instigador de la rebel·lió i el 5 de juny envia a més de 500 efectius de la DINOES (Dirección Nacional de Operativos Especiales) més un centenar més de les forces armades per aixecar la protesta a la zona de la Curva del Diablo, a la carretera Fernando Belaunde Terry i a l'estació 6 de l'oleoducte Norperuano a la ciutat de Bagua. En aquest enfrontament van morir 9 policies i uns 22 indígenes, a més del centenars de ferits que va produir l'enfrontament. La ministra d'Interior, Mercedes Cabanillas va sol·licitar que s'establís el toque de queda a Bagua i que les forces armades prenguessin el poder de la zona, també va fer responsable dels fets al president de l'AIDESEP Alberto Pizango relacionant-lo amb Sendero Luminoso.
Segons les últimes informacions de divendres 5 de juny a les 5h de la matinada, efectius de la Dirección Nacional de Operaciones Especiales (DINOES) van atacar sense previ avís a uns 4000 indígenes awajún-wampis que es trobaven dormint. Van atacar-los amb armament i bombes lacrimògens i fins i tot hi havia un helicòpter d'artilleria, la gent va fugir com va poder i unes 400 persones es van refugiar al Centre Pastoral a la Casa de las Hermanas Trinitarias de Bagua Grande. De la resta de gent no hi ha notícies, molts estaran amagats però d'altres hauran mort, les forces militars i policials impedeixen la localització dels desapareguts o la identificació dels morts, que podrien ascendir a 60, als grups de recolzament que ho sol·liciten. Les comunitats afectades son 64 i demanen la solidaritat internacional per denunciar aquest genocidi
Situació al Perú
La situació va fer-se insostenible quan el govern va suspendre provisionalment els decrets polèmics que obren les portes dels territoris indígenes per les inversions transnacionals. Algunes diputades indígenes van realitzar una sentada demanant la definitiva anul·lació d'aquestes lleis i el congrés respongué suspenent durant mig any a 9 diputats per aquesta acció. A part, el govern, amb l'ajuda de la bancada fujimorista, promou una llei d'il.legalització d'ONGs "desestabilitzadores" i continuen els impediments per documentar la Massacre de Bagua, on van morir desenes d'indígenes per la metralla de l'exèrcit i policia.
Per altra banda, a Lima, després d'una primera manifestació d'un miler de persones, se'n va fer una altra molt més massiva que va ser reprimida amb gasos lacrimògens. A la selva, els pobles Ashànikas, Machiguengas i Yaneshas han anunciat el retorn a les mobilitzacions, al riu Ucayali milers d'indígenes han tornat a bloquejar el pas i al Cuzco, organitzacions indígenes i camperoles anuncien un imminent bloqueig de carreteres.
Transcribim un dels missatges que circulen sobre els fets, enviat per Pablo Miranda, un peruà resident a França:
"Hola amigos estratégicos, que bueno saber de ustedes, espero que el paro de las universidades no les haya afectado mucho. En mi caso haremos trabajos en algunas materias, el Máster no me fue tan mal, espero que a ustedes también.
Ayer luego de los hechos en Bagua y otras zonas de la selva hable con mis padres (Yurimaguas) como nunca la línea telefónica entró difícilmente, pero finalmente logre. Lo que voy a contar es versión de mis padres y me resisto a creer que hoy en pleno siglo XXI y en plena democracia se siga matando a humildes indígenas de la selva.
Ayer 5 de junio a las 5 de mañana la dese un helicóptero de la DIROES empezaron a disparar indiscriminadamente, sin importar que en la toma de la carretera habían mujeres y niños en fin personas, al momento que escribo este email, la cantidad de muertos supera largamente la cifra de 46 nativos, algunos cuerpos han sido quemados por la DIROES y fondeados al Marañón para borrar rastro, mientras que el Premier Yehude Simon habla de 11 policías y 3 nativos muertos, la Ministra Cabanillas justifica la acción militar en nombre del orden Constitucional.
Hoy día siguen los enfrentamientos, los heridos por bala superan las 200 personas, los hospitales están saturados. Faltan sangre, faltan anestesia faltan hilos de suturar, faltan mandiles, falta camas nos estamos muriendo, nos están matando y nadie dice nada, la prensa todo calla, así denuncio el coordinador del Movimiento Estudiantil Indígena, Shuar Velásquez Ruiz a una radio emisora local.
Es urgente hacer algo, amigos y compatriotas debemos manifestarnos, no nos abandonen también somos peruanos con deberes, obligaciones y derechos.
Saludos fraternales".
|
