Boletín de noticias destinado a
erosionar la consciencia

Des que va esclatar el conflicte, van celebrar-se arreu múltiples actes de rebuig i denúncia a l’estratègia ofensiva israeliana. El divendres 7 de juliol es van convocar concentracions simultànies a Sitges, Vilanova, Sant Pere de Ribes i Barcelona. A la plaça Sant Jaume es va celebrar la concentració que va comptar amb una lectura de poemes i d’un comunicat unitari, que reproduïm a continuació:

«Hi ha més de nou mil persones palestines segrestades i presoneres d'Israel, incloent a representants del poble palestí escollits legítima i democràticament; hi ha prop de cinc milions de persones refugiades. El dictamen del tribunal Internacional de Justícia sobre el Mur que continua en construcció a Cisjordània compleix dos anys, allí es demanava als estats pressionar per la destrucció del mateix. A Gaza les infrastructures civils han estat sistemàticament destruïdes per l'ocupant israelià, ja sigui l'aeroport, al seu dia realitzat per donació espanyola, o la central elèctrica. Les organitzacions i col·lectius sotasignants, condemnem enèrgicament la mostra de força, la violència, la gratuïtat de la destrucció i la supèrbia de la impunitat israeliana.

No hi ha per part israeliana cap interlocutor perquè pretenen simplement l'aniquilació del poble palestí. Rebutgen les fronteres de 1967. Neguen el dret al retorn dels refugiats palestins i segueixen amplificant les normes pràctiques de neteja ètnica, l'expulsió i l'emigració econòmica. Tot per no reconèixer l'existència del poble palestí i el seu dret a viure a la seva terra. Per altra banda, continua la construcció del Mur il·legal de l'Apartheid i l'Annexió, expropien terres, arranquen oliveres, envolten pobles creant ghettos i illots incomunicats com els bantustans de la racista Sud-àfrica amb la seva segregació racial. S'apropien de l'aigua i dels demés recursos palestins per a unes colònies que s'expandeixen davant la complicitat Occidental.

Condemnem la postura dels Governs de la Unió Europea, entre ells l'espanyol, que no prenen mesures per canviar la situació d'ocupació del poble palestí, no pressionen perquè s'apliqui el Dret Internacional, reconeixent de facto els fets consumats israelians, tractant com a 'normal' a un Estat agressor, que perpetra constants càstigs col·lectius a la població ocupada. Aquesta postura augmenta i reforça el poder i la arbitrarietat impune de la potència ocupant en contra de la població civil als territoris palestins.

Reclamem postures contundents, acords al desafiament de la il·legalitat israeliana i a la seva política criminal de destrucció de vides i de mitjans de subsistència de la població palestina. Exigim la suspensió de l'Acord d'Associació entre Israel y la UE, la paralització de la compra-venda d'armament i no contribuir a finançar cap infrastructura de la ocupació. Demanem, igualment, coherència entre dir que es busca la pau i posar els mitjans adients per impedir a l'agressor (l'ocupant israelià) que segueixi cometent crims i violacions de tractats, convencions i lleis internacionals. Al mateix temps demanem suport a la víctima palestina fins que pugui exercir el dret a tenir una pau justa i duradora a la seva pròpia terra amb la restitució de les seves legítimes aspiracions nacionals i individuals, en el marc del respecte i acatament de la legalitat internacional vigent.».

Dijous 20 de juliol unes 3.500 persones, segons l'organització, es van manifestar a la plaça Sant Jaume per protestar per les intervencions militars contra el Líban i Palestina. Durant l'acte, iniciat amb el so de les sirenas dels bombardejos, els asistents van corejar lemes contra Israel i a favor dels drets dels palestins. Els EE.UU., preocupats per la massiva assistència dels seus ciutadans a les protestes a l'estat espanyol en contra dels atacs al Líban, van informar als ciutadans d'aquest pais, mitjançant l'ambaixada, de que per la seva seguretat no era convenient assistir a les manifestacions que tenen lloc a l'estat espanyol.

Dijous 27 de juliol es va tornar a omplir la plaça Sant Jaume amb unes mil persones per a protestar contra la guerra que Israel desenvolupava al Líban i des de fa temps a Palestina. La Plataforma Aturem la Guerra va denunciar "la inoperància dels governs, de les institucions internacionals i de l'ONU a l'hora d'exigir l'alto-el-foc, condemnar els atemptats i acabar amb el conflicte." També van demanar al govern espanyol "que faci tot el possible per aconseguir un alto el foc immediat i incondicional, incloent-hi pressions diplomàtiques i la suspensió dels acords preferencials i comercials amb Israel". Van expressar la intenció de continuar les mobilitzacions cada dijous a les 20h a la Plaça Sant Jaume fins que s'aturés la guerra i per denunciar la massacre del poble palestí i libanès. Així mateix, van fer una crida a les organitzacions socials i a la població en general perquè la protesta s'estengui a la resta de poblacions catalanes.

Al mes d’agost, un cop aconseguit l’alto-el-foc, la Plataforma Aturem la Guerra va emetre un comunicat front l'aprovació de la resolució 1701 de Nacions Unides. Per altra banda, va anunciar que continuaria amb les cassolades i altres accions contra la impunitat de l'estat d'Israel. A continuació reproduïm part d'aquest comunicat:

«[...] Des del primer dia hem exigit l’alto-el-foc i ara amb la resolució 1701 del Consell de Seguretat sembla que s’ha aconseguit. Però no ens enganyem. Volem un alto-el-foc en bones condicions. Hem de ser més exigents i vigilants amb tot allò que s’està negociant. Hi ha experiències molt negatives de forces d’interposició. N’hauríem d’haver après i no ho sembla. Quina és la situació? Al llarg de 34 dies, més de 1200 libanesos han mort, la majoria civils i encara apareixen cadàvers sota les runes. Més d’un milió de desplaçats, les pèrdues materials libaneses són immenses. Les instal·lacions vitals han estat destruïdes: l’aeroport, els ports, reserves d’aigua, depuradores, centrals elèctriques, centenars de quilòmetres de carretera, ponts, gasolineres i milers i milers de vivendes.

El govern d’Israel diu que han patit la baixa de 119 soldats i 41 civils. Aquest és el resultat provisional d’aquesta guerra, sense comptar altres efectes com els de caràcter ecològic. Exigim que l’Estat d’Israel indemnitzi al Líban pels danys causats. Exigim que siguin detinguts i jutjats Olmert, Peretz i Halutz com a criminals de guerra. No volem que amb aquesta resolució es vulgui perseverar amb una política de doble tracte tan estimada per EUA, Israel i l’ONU. No volem que el govern israelià aprofiti les llacunes, els buits de la resolució 1701 per mantenir bloquejat l’espai aeri i marítim del país. No volem que es posi al mateix nivell els agressors i els agredits. No volem que exerceixi cap paternalisme colonial. No volem que la resolució 1701 sigui una repetició de la invasió de 1982. Sabem de sobres que el govern d’Israel és mestre en incompliment de resolucions de l’ONU. Tothom recorda Sabra i Chatila.

Si aquesta interposició de forces de les Nacions Unides no va precedida d’accions que modifiquin l’ocupació israeliana es farà còmplice de l’ocupació. Mentre ha durat el càstig als libanesos ningú se’n recorda de Gaza i Cisjordània. Ni de l’ampliació del mur. La solidaritat és vital. Cal que fem pressió als nostres governs perquè no siguin còmplices dels projectes expansionistes d’Israel i EUA. També volem manifestar la nostra solidaritat amb totes aquelles persones i col·lectius que dins d’Israel es mobilitzen contra la política bèl·lica del seu govern [...]».