L'exèrcit amenaça amb un nou alçament
militar si es fan concessions a Catalunya
Defensa destitueix un
general que va amenaçar d'intervenir contra l'Estatut
El ministre de Defensa, José Bono, va
comunicar el cessament al cap de la Força Terrestre,
general José Mena Aguado, que va fer un discurs en què
advertia d'una intervenció de l'Exèrcit si l'Estatut
de Catalunya sobrepassava els límits de la Constitució.
L'alt comandament militar va assegurar que no expressava
així una opinió personal, sinó que era altaveu de la
"preocupació" dels seus subordinats.
Mena Aguado està destinat a Sevilla, però
està al comandament de la pràctica totalitat de la tropa
de l'Exèrcit de Terra. En el seu discurs a la Capitania
de Sevilla amb motiu de la Pasqua Militar, el general
va dedicar uns fragments a les "inquietuds" que va dir
que havia recollit entre els militars que té sota la
seva direcció i que va cenyir al terrorisme i la unitat
d'Espanya, amenaçada, segons la seva opinió, pel projecte
d'Estatut.
Greus conseqüències
Sobre aquest últim aspecte, va assegurar
que, en les trobades amb els seus subordinats, els ha
transmès "un missatge de tranquil·litat, no exempta
d'inquietant preocupació", donades les "greus conseqüències"
que tindria per a les Forces Armades l'aprovació de
l'Estatut tal com està plantejat. I, tot i que va admetre
que els militars no han d'"entrar en disquisicions polítiques,
que lògicament corresponen als polítics", és la seva
"obligació alertar" de les conseqüències del fet que
el projecte d'Estatut vegi la llum.
El general Mena Aguado es va referir en
concret a tres aspectes del projecte estatutari que
va considerar més preocupants: el concepte de nació,
la llengua i la justícia. Va concloure que la Constitució
"marca una sèrie de límits infranquejables" i que si
aquests "fossin sobrepassats, cosa que en aquests moments
afortunadament sembla impensable, seria d'aplicació
de l'article vuitè de la Constitució". Aquest, com va
ressenyar el mateix general, atorga a les Forces Armades
la missió de "garantir la sobirania i independència
d'Espanya, defensar la seva integritat i l'ordenament
constitucional".
Per si quedava algun dubte de la intenció
de les seves paraules, el cap de la Força Terrestre
va recordar que els militars han promès o jurat complir
i fer complir la Constitució i que aquesta promesa és,
per a ells, "una qüestió d'honor".
Crítiques sobre la llengua
Pel que fa als tres aspectes de l'Estatut
que, segons el general, preocupen més els militars,
Mena Aguado no es va aturar en el de la nació perquè,
va dir, ja està recollit amb claredat a la Constitució.
Sobre la llengua, va considerar que l'exigència del
coneixement del català és "una aspiració desmesurada".
Si es manté, va apuntar, obligaria les Forces Armades
a regular els destins a Catalunya com si fossin a l'estranger.
Finalment, la descentralització judicial, va assegurar,
provoca "sentències dispars" que afecten "les expectatives
professionals" dels militars.
Poc després, el cap de l'Estat Major de
la Defensa (JEMAD), tinent general Félix Sanz Roldán,
proposava a Bono el cessament de Mena Aguado, que, precisament,
tenia previst passar a la reserva al març. Mena va ser
nomenat cap de la Força Terrestre el desembre del 2004,
a proposta de Bono. L’endemà del discurs, el mateix
ministre de defensa li va comunicar el seu cessament,
segons un portaveu del Ministeri.
Les paraules de l'alt comandament militar
van provocar la indignació de gairebé tot l'espectre
polític, a excepció del PP. Dirigents de CiU, ERC i
IU-ICV van considerar "inadmissibles" les opinions de
Mena Aguado. Els dos primers van demanar una "contundent
desautorització", mentre que IU-ICV en va reclamar el
cessament.
Gabriel Elorriaga, secretari de Comunicació
del PP, va interpretar el discurs del general com un
"reflex de la situació que estem vivint" per la reforma
de l'Estatut. Segons va dir, en aquest context, resulta
"inevitable que es produeixin tota mena de pronunciaments".
I el socialista Alfonso Perales va criticar el PP per
fer un "ús partidista" del cas, sense jutjar les paraules
del general.
Tejero coincideix amb
el PP en un referèndum sobre l'Estatut davant l'intent
de dividir Espanya
Melilla. -- L'extinent coronel Antonio
Tejero, expulsat de la Guàrdia Civil per la seva implicació
en l'intent colpista del 23-F, demana en una carta publicada
pel diari Melilla hoy la celebració d'un referèndum
entre els espanyols sobre l'Estatut, davant l'intent
d'"enviar Espanya a prendre pel sac".
En la seva carta, titulada ¿Hasta cuándo,
Zapatero?, es pregunta, davant "les notícies de les
reunions secretes" del president del Govern "i els seus
afins" en relació amb la reforma estatutària, "¿qui
s'han cregut que són aquesta gent per jugar amb la integritat
d'Espanya?".
La definició de Catalunya
Tejero demana que Déu "faci imperar el
seny perquè il·lumini el Rei de les Espanyes i que confongui
aquells que entreguen la pàtria per 30 vots". L'extinent
creu que els negociadors del projecte "no han comptat
amb el Rei" i expressa el seu desig que Joan Carles,
"igual que va parlar aquell 23-F [del 1981] perquè va
esclatar una rebel·lia", també parli ara, perquè "estan
intentant trencar la Corona d'Espanya, de la qual és
dipositari".
Tejero pregunta també "què és això que
Catalunya és una nació", i assegura que no ho és ni
ho ha estat mai "ni al preàmbul ni a les tripes de cap
document". "¿És que no pararan de llançar-nos vespes
perquè se'ns inflin els nassos i tirem pel carrer del
mig?", finalitza la missiva.
|
