Boletín de noticias destinado a
erosionar la consciencia

Com se sap, els poders públics gestionen els espais públics, en principi en pro del bé comú. Aquest fet implica l'acceptació per part de la població d'un seguit de normes que assegurin la convivència. Al mateix temps, és obvi que entre grups d'humans és normal que hi hagi diferències que poden portar a conflictes, i se sobreentén que, més enllà de la pròpia responsabilitat, hi ha d'haver algunes persones que garanteixin aquesta convivència quan es vegi en perill.

Ara bé: fins quin punt els poders han d'intervenir per garantir aquesta convivència? Quins factors fan perillar la convivència? I, encara més, es pot parlar d'un model concret de convivència? A certs nivells la resposta és evident, però a altres no. En primer lloc: el model social que tenim afavoreix el model de convivència defensat pels poders públics? El sistema de valors fomentat pel sistema econòmic actual -principalment individualista i competitiu- ajuda a avançar en aquest model? Com sempre, em temo que els poders públics intenten incidir en els efectes sense tocar les causes. Ens podem preguntar per què passa això. Deixadesa? Comoditat? No és cap bestiesa pensar-ho, menys encara quan els encarregats de decidir la gestió dels béns públics tenen, com a finalitat última, aconseguir vots amb els quals mantenir-se en el càrrec. En aquest sentit, doncs, polítiques que incideixen en els problemes de fons i que, a curt o mig termini, no donen resultats visibles, en principi interessen poc a aquells representants més preocupats per mantenir el càrrec -que no podem suposar que siguin pocs-. No obstant això hi ha aspectes que no podem deixar de tenir en compte, tals com les línies polítiques de molts dels partits en el poder, completament en la línia del liberalisme.

Així, doncs, tenim que per un cantó se'ns exhorta a tenir conductes cíviques, a sentir-nos identificats amb la societat on vivim per arribar a ser un "tot" harmònic, i per altra banda se'ns ensenya a competir i a buscar el benefici propi al preu que sigui, sota pena de caure en l'exclusió social que implica la manca d'ingressos. És evident que hi ha contradiccions de base. D'aquí que sembli lògic preguntar-nos a què treuen cap aquestes campanyes en favor del civisme. No pot ser una simple operació d'imatge dels gestors dels poders públics amb l'objectiu d'obtenir vots? I per altra banda, fins quin punt aquesta mena de campanyes no provoquen més un clima de tensió, per la pressió que fan els poders, que no pas aquesta pretesa harmonia? Fet i fet: el lliure albir no és un dels pilars de la democràcia? En condicions normals, la gent no hauria de poder fer el que li vingui de gust? I l'estigmatització de certes conductes no implica l'estigmatització dels col·lectius als quals aquestes s'associen? Amb tot això vull dir que de vegades, arran de la pressió social, es dóna molta importància a unes coses que, quan hi pensem una mica, ens ho semblen molt menys. I això els poders ho saben i ho utilitzen contra aquells col·lectius que els són incòmodes. A tall d'exemple: és més greu fumar-se porros pel carrer o les tortures en dependències policials que -des d'Amnistia Internacional a l'Observatori Penal i dels Drets Humans- es venen denunciant des de fa anys? La resposta sembla òbvia però: què està més perseguit? Contra què s'incideix més? Em sembla important pensar-hi.

Avui en dia, basant-se amb la legitimitat que els atorguen dels vots, els polítics actuen més com a amos que com a gestors del bé comú; dient-nos què és correcte i què no per mitjà de les campanyes que paguem, recorrent als seus cossos armats per imposar el seu criteri, presentant-se com a únics garants de l'ordre i de la justícia social. Però és legítim aquest rol? Tenen dret a intentar influir en la nostra manera de pensar i de comportar-nos? I si penséssim que sí, prediquen amb l'exemple?

Des de fa uns anys, i arran de l'ofensiva liberal, arreu del món s'estan retallant les llibertats. És això el que desitgem? El polítics són garants vàlids? Els seus interessos són els mateixos que els de la població que afirmen representar? Té sentit buscar alternatives? Entenc que la por que ens fan sentir ens pugui inhibir...