Protesta massiva contra l’OMC a Hong Kong
L’acord al que han arribat els delegats
dels 149 països en la 6a Reunió Ministerial de l’OMC
que ha tingut lloc del 13 al 18 de desembre a Hong Kong,
se’ns ha presentat com una victòria per als països en
desenvolupament, ja que la Unió Europea (UE) i els Estats
Units (EUA) han acceptat eliminar les subvencions Agrícoles
a l’exportació al 2013 i facilitar l’entrada als mercats
del Nord de la major part dels productes agrícoles provinents
del Sud. Tanmateix, la Campanya Prou OMC ha denunciat
que l’acord de mínims al que han arribat a Hong Kong
oculta profundes desigualtats i injustícies.
Cal tenir en compte que aquests subsidis, que s’eliminaran tres anys més tard del que demandaven els països del G-20, equivalen, en el cas de la Unió Europea, només al 3,5 % del suport econòmic que atorguen al seu sector agrícola. Així doncs, la capacitat de la UE i els EUA per a subsidiar els seus agricultors i seguir fent “dumping” en l’exportació agrícola, no quedarà totalment minvada, ja que els països rics de ben segur utilitzaran altres modalitats d’ajudes internes (el que es coneix com ajudes de la Caixa Verda). A Hong Kong s’ha decidit també que al 2006 s’eliminaran els subsidis a l’exportació del cotó. Però per als EUA aquestes transferències només representen un 10% dels ajuts que transfereixen als productors de cotó i uns 4.000 milions anuals d’ajudes internes no es veuran afectats per aquesta decisió.
L’acord en agricultura en realitat afavoreix bàsicament als principals països agroexportadors i a les grans empreses agroalimentàries, que són les que dominen els mercats d’importació/exportació de productes agrícoles, i les principals receptores de les ajudes a la Unió Europea i als Estats Units. Mentre, els milions de petits camperols que es dediquen a una agricultura de subsistència i d’abastament als mercats locals, romandran desprotegits davant l’agressiu poder de la globalització corporativa i l’arribada de productes alimentaris subvencionats als seus mercats. L’Acord sobre accés a mercats no agrícoles, conegut com a NAMA, té en la rebaixa dels aranzels dels productes industrials la qüestió central, i suposa una condemna a la ja dèbil industrialització de molts dels països del Sud.
A Hong Kong no s’ha arribat a concretar els coeficients de reducció d’aranzels, però sí s’ha aprovat l’aplicació del que es coneix com a Fórmula Suïssa. Aquesta penalitza els aranzels més elevats que acostumen a aplicar amb més freqüència els països menys industrialitzats, i per tant suposa un obstacle a qualsevol intent d’aquests països de protegir les seves indústries per afavorir el seu creixement. Pel que fa als serveis, la inclusió en la declaració final de l’acceptació del que es coneix com a Annex C a l’Acord General de Comerç de Serveis demostra fins a quin punt s’han imposat els interessos dels països rics.
 |
 |
La major part dels països en desenvolupament han deixat clar al llarg de les negociacions que no acceptaven les propostes de l’Annex C, que modifica la metodologia de l’AGCS, ja que aquest inclou un seguit de propostes de la UE que acceleren el procés de negociacions i resten flexibilitat a l’Acord. D’aquesta manera els països del Sud, reticents a aprofundir en la liberalització dels serveis perquè coneixen els impactes negatius que això suposarà sobre les seves economies i poblacions, es poden veure obligats a liberalitzar certs subsectors de serveis si així ho demanen els països rics.
En relació a l’Acord sobre Drets de Propietat Intel·lectual (TRIPS), es tanca definitivament l’acord al que s’havia arribat abans de Cancun sobre la importació de medicaments genèrics per part dels països menys avançats en cas d’emergència sanitària. Tot i que aquest acord se’ns ha venut com un gran èxit per als països del Sud, cal recordar que aquesta clàusula contempla mesures de difícil aplicació per traves burocràtiques que no han estat resoltes, i que la llista de països que se’n podran beneficiar és excessivament curta (aquells països que no han estat considerats entre els menys avançats, i que pateixin una emergència sanitària no poden importar medicaments genèrics).
Finalment, cal esmentar que la repressió policial va donar un balanç de 900 detencions.
|
