Melilla escenifica la fractura entre l’occident desenvolupat i el tercer món expoliat
A finals del mes de setembre van produir-se els primers episodis de salts massius dels murs que s'estan construint a les fronteres entre Ceuta i Melilla i el Marroc, hi van morir un mínim de deu persones, sis a Ceuta i quatre a Melilla. Escenes similars es repetien en el mes d’octubre, fruit de la desesperació de milers de persones bloquejades en aquests territoris, que no tenen cap opció viable de tornar enrera. Tot això és la punta de l'iceberg d'un problema més ampli. S'estan produint clares vulneracions de drets humans, amb diverses policies cometent autèntiques caceres d'éssers humans, en el context d'unes polítiques migratòries que no poden contenir una situació incontenible. Es tracta d'una guerra repressiva contra la immigració, i fins i tot l'Exèrcit Espanyol se n’ha fet càrrec d'aquesta tasca bruta.
Els trets de la guàrdia civil i la policia marroquí maten 15 persones, la resta mor de fam
Les morts a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla no es paren de succeir, essent el fruit de la política d'Europa fortalesa impulsada des de la Unió Europea i executada amb duresa pel govern espanyol. Les tanques de seguretat, els sistemes de videovigilància i els centenars d'agents de la guàrdia civil, la policia i l'exèrcit han convertit aquestes fronteres en veritables murs de la vergonya, tal i com han estat anomenats per diverses organitzacions i entitats humanitàries. Hem de recordar que l'any passat es varen invertir prop de 24 milions d'euros (4.000 milions de pessetes) per tal d'aconseguir que aquests murs fossin infranquejables.
La desesperació porta a milers de persones, no ja a creuar aquestes tanques, sinó que també arriben a caminar milers de quilòmetres per travessar les extenses àrees desèrtiques del Sàhara central i occidental durant mesos, passant gana, set i morint en l'intent en diversos casos. Un cop arribats a les immediacions de les ciutats de Ceuta i Melilla, s'organitzen en grups de centenars per aconseguir travessar la tanca. Construeixen escales de forma artesanal, planifiquen i estructuren el com i quan realitzaran el salt.
Entre aquests grups s'hi troben en ocasions mares amb els seus nadons a les esquenes. Quan s'inicia un assalt la guàrdia civil triga pocs segons a assabentar-se'n, i aleshores és quan comença un veritable infern. Desenes de persones atrapades entre filferros, esgarrinxant-se literalment la carn amb les punxes clavades, que al mateix temps han d'esquivar i evitar l'impacte de les pilotes de goma llançades a centenars, i en alguns casos del foc real de bala. El resultat ja el coneixem, una veritable carnisseria amb centenars de ferits i prop d'una quinzena de morts.
La macabra ruta de retorn al desert
Els que no aconsegueixen creuar la valla, o els que són literalment "caçats" per la policia espanyola o marroquina, hauran de passar un veritable drama. Són emmanillats i tancats a calabossos, després són conduïts fins autocars, on segueixen emmanillats i en alguns casos lligats a les butaques. Els condueixen en direcció sud, fins a prop de la frontera amb Algèria, àmpliament militaritzada. Allà, enmig d'una zona desèrtica molt allunyada de nuclis urbans són abandonats.
En el seu intent de sobreviure proven de creuar la frontera però són tirotejats per soldats algerians, intenten remuntar en direcció nord i són tirotejats pels soldats marroquins. Molts dels que allí es queden per la impossibilitar de desplaçar-se acaben literalment deshidratats i desnudrits per la manca d'aigua i aliments. Ja n'han mort un mínim de 24 segons Metges sense Fronteres.
La caravana contra la Valla de la mort arriba a Ceuta
El dissabte 12 de novembre unes 400 persones van desplaçar-se amb la Caravana contra la Valla de la Mort fins a Ceuta per realitzar diverses accions de protesta contra la valla, al CETI i a la Subdelegació del Govern. En un territori en que el 50% del sòl és d'ús militar es va denunciar la militarització de les fronteres, així com l'apartheid laboral i social que pateixen els immigrants. A més es van recordar els morts dels últims mesos i la lamentable actuació de les autoritats.
En una llarga marxa es van dur nombroses pancartes, es van enganxar cartells i es van explicar els continguts per megafonia. L'ambient de la ciutat, molt conservadora, era hostil i fins i tot els
ceutís cridaven una de les frases de l'editorial d'un diari local del dia anterior: "llevaros un par de negros cada uno a vuestra casa". En canvi, nombrosos immigrants i ceutís magrebins van expressar el seu recolzament a la marxa.
En apropar-se cap a la valla, passant pels guettos dels més pobres, sobretot magribins, aquest suport era cada cop més patent. Més endavant esperaven els antiavalots de la guàrdia civil, impedint arribar a la valla. Només una comissió va poder acostar-se a deixar-hi flors i penjar una pancarta que deia "Tumba la valla". Tot seguit es marxà cap al Centre d'Internament, davant el qual es va acampar. Es tracta d'un centre obert del que els immigrants poden entrar i sortir.
Al dia següent hi hagué una assemblea amb ells i posteriorment la caravana es va dirigir a la subdelegació del govern en un ambient de forta tensió. Sis persones es van entrevistar amb el subdelegat del govern de Ceuta, en què aquest no va reconèixer que s'hagin comès errors en cap moment. Un cop a la duana del vaixell es van viure més moments de tensió, ja que els registres de la policia van col·lapsar el port. Algunes persones sense papers es van quedar retingudes al port.
|
