Consideracions sobre l'ideal
Una cosa que em vaig adonant que té importància és la conveniència d'intentar viure d'acord amb l'ideal i passar d'altres qüestions. Baso aquesta suposició en dos fets. Per una banda la pròpia realitat: som allò que vivim, no? La realitat és tant la que ens arriba com la que personalment vivim, i a aquest nivell potser no podem afectar el "de fora cap endins", però sí el "de dins cap a fora". I com ho percebem, com ho transmetem, és com ho vivim. Per tant, ÉS. Així, l'ideal (que òbviament poden ser múltiples) a cert nivell s'esdevé. D’una altra banda hi ha el fet que si considerem que els nostres pensaments són desitjables, el fet de viure la realitat tal com se'ns pressuposa des dels estàndars del sistema és escapçar injustificadament la nostra capacitat de ser lliures i, en conseqüència, feliços.
Tot això ho dic perquè m'adono que moltes vegades donem importància a certes coses que contemplades des de l'ideal són bestieses. No parlo de desvincular-se de la realitat externa, però sí de fer-li més cas als nostres somnis i als nostres plantejaments. I qui ens hagi d'entendre ja ens entendrà. Entenc el risc que això implica perquè és fàcil que doni peu a malentesos, però per resoldre això ja tenim la nostra pròpia capacitat mental, no? En qualsevol dels casos, tal com ho veig i per sobre de tot, compensa.
No som simples observadors, nosaltres mateixos som un agent de "rectificació" de la nostra pròpia realitat, les nostres accions orienten el nostre comportament i ens autodefineixen. Per tant, si bé no ho podem controlar tot, en bona part sí podem fer-nos a nosaltres mateixos.
Quan anava a primer any d'universitat el professor de metodologia va deixar anar una frase que em va impactar profundament: "Les actituds creen opinió". Això vol dir que no tenim una visió definida de tot allò que ens envolta, sinó que l'anem creant a partir de les nostres experiències respecte a la qüestió. Per exemple, algú que mai no ha viatjat afirmarà que no li agrada viatjar, quan realment no ha tingut ni l'oportunitat de comprovar-ho.
Per això és força important tenir una actitud noble i respectuosa envers tot allò que ens envolta i alhora aplicar els nostres ideals -entenent que són benintencionats- per tal de tenir un feed-back positiu. D’alguna manera, reconduir o intervenir en la realitat reafirma la nostra capacitat de ser lliures.
Mai hem de perdre l'horitzó de que els nostres ideals són només "els nostres", i hem de ser estrictament respectuosos amb la manera de pensar dels altres. Amb això vull dir que cal evitar enfrontaments, encara que podem mirar de persuadir-los amb bones argumentacions.
Tal com deiem, al final tot plegat compensa. Especialment si ens arriba un període de crisi o depressió, uns bons fonaments del que volem que sigui la nostra existència faran que no trontollem fàcilment i que no considerem mai la vida com a quelcom buit de contingut. Dit d'una altra manera, viure d'acord amb uns ideals és un bon remei per a prevenir la majoria de trastorns mentals que es pateixen a la societat occidental.
|
