L'Exèrcit del Fènix ataca
Tot va començar el dia 19 de setembre
de l'any passat, entre les 6 i les 8 de la tarda, crec.
Era a la meva habitació utilitzant l'ordinador com habitualment.
Estava berenant tranquil·lament, mentre navegava per
la xarxa. Em vaig fixar en les etiquetes dels productes,
i vaig veure que estaven amb castellà, anglès, rus,
xinès, japonès, àrab... No hi havia la llengua del nostre
país, però si d'altres països. De fet ja m'havia fixat
en aquest assumpte en altres ocasions, però com que
aquell dia estava tan avorrit, vaig decidir reclamar.
Vaig anar a la web dels dos supermercats on acostumo
a anar a comprar i a una empresa lletera bastant coneguda,
vaig entrar a "Atenció al Client", els vaig dir que
si, si us plau, podien etiquetar els seus productes
en català, que som molts consumidors catalans, que no
ens discriminin, i que volia una resposta del motiu
pel qual no ho feien i que no volia que passessin del
missatge. També els vaig dir que si abans de l'1 d'octubre
no rebia cap resposta tornaria a enviar e-mails amb
més protestes. Vaig firmar el missatge com a Cap de
l'Exèrcit del Fènix, la meva web. Total, jo em vaig
apuntar en un paper que el dia 1 d'octubre havia d'enviar
més e-mails a aquestes empreses.
El dia 30 de setembre vam anar a l'institut i tot normal, de fet jo ja no me'n recordava, d'aquests e-mails. La meva mare durant el sopar ens va explicar que havia vist un home molt estrany al carrer mirant-se la casa, i que havia vist un cotxe mig creuat a la carretera d'entrada (vivim en una urbanització molt solitària i és molt estrany, això) i que al veure l'home es va espantar una mica. Jo ja me n'estava anant a dormir quan piquen a la porta. Va baixar el meu germà i els meus pares, llavors em van cridar a mi.
Quan vaig sortir em vaig espantar molt, perquè hi havia molta gent a fora mirant tot el pati amb llanternes, i a l'entrada del pati hi havia molta gent amb els meus pares. Un home em va dir que era el capità de la brigada antiterrorista i que venien des de Madrid , em va ensenyar una ordre d'escorcoll, i una placa. El capità em va preguntar que si havia enviat amenaces a les tres empreses. Jo els vaig dir que amenaces no, però que els demanava que etiquetessin en català.
Van entrar tots, hi havia una secretària del jutjat que anava apuntant tot el que feien. Van pujar a casa i es van ficar a la meva habitació, el primer que van dir a l'entra va ser: "Mirar, una bandera de Cataluña". Van començar a empaquetar l'ordinador i a posar-lo en caixes. A dins de la meva habitació (és una habitació mitjaneta), hi vaig comptar 10 guàrdies civils, al passadís 5 més. Al pati, més gent, als cotxes... (van venir 8 cotxes que estaven rodejant la casa, més els que hi havien a la carretera, que suposem que eren d'ells, per barrar-nos el pas si volíem fugir).
Em van remenar tota la habitació, els llibres me'ls van mirar full per full els bolígrafs de l'institut me'ls van mirar a contrallum. Em van agafar també el meu diari personal, molts disquets i CD's, papers meus personals, papers amb contrasenyes, direccions de webs, etc. Vam tenir sort que el capità era bon tio, i per la cara que feia semblava que s'estava adonant que l'estaven cagant, evidentment ells només complien ordres d'algun senyor simpàtic... Em va deixar quedar a dormir a casa amb la meva família però em van fer anar l'endemà a declarar a la Guàrdia Civil de Blanes. Després van anar a registrar l'habitació del meu germà, se li van emportar l'ordinador perque estava connectat amb el meu. I se'n van anar. L'endemà vaig anar a declarar. Em van llegir els meus drets i em van començar a fer preguntes sobre mi, l'EdF i coses que havien vist en el meu diari personal i en papers meus. Em van deixar en llibertat.
Des d'aleshores el meu advocat ha estat trucant a Madrid cada dia demanant els ordinadors, fins que finalment el passat dijous 2 de desembre li van dir que li enviarien el disc dur de l'ordinador del meu germà. L'advocat va dir que volíem l'ordinador sencer, no només el disc dur, i ells van dir que no sabien on era la carcassa. Després sembla que la van trobar i ens van dir que, si voliem, el dia 15 quan anessim a Madrid a declarar davant l'Audiència Nacional ens emportessim l'ordinador del meu germà, però desmuntat perquè no tenen temps per muntar-lo ells. A mi això m'ha sabut greu, entre altres coses perquè només tenia 3 setmanes quan me'l van confiscar. Del meu ordinador encara no se'n sap res, era del Nadal.
Durant tot aquest temps han sortit moltes notícies a molts mitjans de comunicació, la majoria ho han fet molt bé. Però és fals que jo amenaçava a bombardejar d'emails. En aquest cas, encara que no ens poguessin agradar alguns mètodes, els nostres són els nostres i hem d’estar al costat dels febles. Durant tot aquest temps jo he necessitat ajuda psiquiàtrica i medicació, jo utilitzava molt l'ordinador, per estudiar, fer una web, coneixia a molta gent. Porto temps sense fer res d'això, estic nerviós i em costa concentrar-me en els estudis, em costa dormir... Ara estem recollint signatures de suport. Estic molt agraït a tots els que m'estan donant suport, a ERC i a la Plataforma per la Llengua, que m'ajuden molt en tot això.
-----------------------------------------------------------------------------------------
DIA és l'empresa que va denunciar el noi de Lloret pels correus electrònics. Supermercados DIA és l'empresa que ha dut el noi de 14 anys de LLoret de Mar a l'Audiència Nacional espanyola. Recordem que el jove va declarar davant la Fiscalia de menors de l'Audiencia Nacional, acusat de delicte de terrorisme per haver enviat correus electrònics a tres empreses que treballen al nostre país. Els noi els demanava que etiquetin en català, i signava els missatges com 'Exèrcit del Fènix' (extret de la novel·la de Harry Potter). Dues de les empreses, Leche Pascual i Mercadona, no han denunciat al minyó, però la tercera, DIA, sí que ho ha fet.
VilaWeb ha volgut contactar amb els portaveus de la cadena de supermercats, que pertany al GRUP INTERNACIONAL CARREFOUR, però aquests han dit taxativament que no faran cap declaració. El noi va declarar durant quatre hores a l'Audiència Nacional espanyola i, a la sortida, la fiscalia va anunciar que mantenia l'acusació de terrorisme i hi afegia 'ultratge a la bandera', per unes fotografies trobades a l'ordinador del noi. El jove fou sotmès a un estudi psicològic, també a l'Audiencia, mentre tant l'advocat, Emili Colminero, com la família, diuen que les acusacions són absurdes i desmesurades.
Nombrosos col·lectius polítics i socials donen suport al jove, diputats catalans a Madrid el van acompanyar a declarar, i ERC va dur el cas al Congrés, en una interpel·lació polèmica. El President del Grupo Carrefour (supermercats DIA i Champion entre altres) és: Rafael Arias Salgado, ministre de Presidència i Administració Territorial amb la UCD i de Foment amb el PP, partit en el qual va ingressar el 1993. El seu pare, Gabriel Arias Salgado va ser ministre d'Informació i Turisme del règim feixista del general Franco.
|
