Boletín de noticias destinado a
erosionar la consciencia

Amb la creació de la Plataforma Transgènics Fora a l’octubre del 2003, integrada per col·lectius i persones de diferents àmbits de Catalunya, s’ha intensificat la lluita contra els transgènics dins el territori català amb l’acció de denúncia al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i al Supermercat Caprabo a finals de l’any 2003 i els actes reivindicatius i festius del 17 abril de 2004 a Balaguer per cel·lebrar el Dia Internacional de Lluita Pagesa.

Però l’acció més significativa es va produir el passat 3 de Juliol de 2004, on uns 60 integrants de la Plataforma, van destruir totalment un camp experimental de blat manipulat genèticament a la població de Gimenells (Lleida) i que forma part d’un projecte de la Unió Europea anomenat SUSTAIN (sostenible ???) financiat amb fons públics amb participació de l’IRTA (Institut de Recerca Tecnològica Agrària) vinculat a la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i d’altres organismes d’investigació de França i Anglaterra.

Aquesta acció constitueix una resposta conscient i contundent a l’estratègia de fets consumats de la indústria biotecnològica i la col·laboració decidida de les administracions públiques que volen imposar a pagesos i consumidors unes llavors i uns aliments que no volem ni desitjem i que han estat rebutjats per la majoria de la població europea. En consequència, entenem que tenim el dret, el deure i la legitimitat de recórrer a l’acció directa no violenta per aturar la seva extensió i exigir l’eliminació total dels conreus transgènics. Al mateix temps denunciem:
  - que l’estat espanyol és el païs de la U.E. amb més superfície de transgènics cultivats, (només de la varietat de blat de moro BT 176 de Syngenta n’hi ha més de 32.000 hectàrees) i és l’únic que en produeix a escala comercial.
  - que Catalunya és una de les comunitats pioneres pel que fa a la introducció i proliferació de conreus transgènics; actualment hi ha unes 6.000 hectàrees plantades de blat de moro i diversos camps experimentals repartits entre les àrees cerealistes de la plana de Lleida i la província de Girona.
  - que tant l’IRTA com la resta de centres de recerca pública de l’estat, participen activament en programes d’investigació dins el negoci de les “Ciències de la vida”, contribuint així al desenvolupament i l’expansió dels OGMs.
  - que la Generalitat de Catalunya ha ocultat i arxivat diversos casos de contaminació genètica detectats en productes d’agricultura i ramaderia ecològica, l’únic tipus de producció on es fan anàlisi. Per altra banda, es nega a facilitar la localització concreta dels conreus transgènics experimentals i comercials que hi ha al principal, una informació d’accés públic segons la legislació europea.
  - que la contaminació genètica és un fenomen inherent a la proliferació de conreus transgènics i nega tota possibilitat de coexistencia amb altres sistemas agrícoles, especialment els ecològics. I no es coneix ni es pot preveure l’abast que tindrà sobre la salud i el medi, aquest nou tipus de contaminació.

Les reaccions dels pro-OGM: falsedats, misèria d’arguments i amenaces

La resposta dels responsables de l’experiment no es fa esperar, primer amb les declaracions del propi director general de l’IRTA, Josep Tarragó i després amb un article al diari Segre i a La Mañana de Lleida (Opinión 06.07.04 ¿Ecologismo o irresponsabilidad?) signat per la Dra. Conxita Royo, investigadora del Centre Udl-IRTA i el Dr. José Luis Araus, catedràtic de la Universitat de Barcelona que evidentment ha estat contestat amb altres 4 articles i també publicats en el citats diaris ¿i que ens diuen els “nostres científics”?

El texte ja comença malament perquè segons ells “la destrucció del camp no fa sino confirmar el desconeixement de la societat davant aquesta tecnología”. Estem cansats que investigadors tancats al seus laboratoris, lluny de la realitat i que només busquen el seu prestigi personal i que responen a les directrius marcades per les multinacionals dels agroquímics, tractin a consumidors i pagesos d’ignorants. Si hi ha desconeixement és a causa de la pròpia estratègia dissenyada per les companyies de relacions públiques al servei de la indústria biotecnològica d’amagar públicament els perills i les consequències nefastes dels transgènics i presentar-los com el darrer invent del segle que acabarà amb la fam al món.

¿Ignoren els citats científics l’existència de la nombrosa documentació sobre els efectes negatius científics i socials dels transgènics, o només es fan ressó de les conclusions a las que arriben les companyies biotecnològiques?. Des de 1966, any en que es va iniciar el conreu comercial de plantes transgèniques, han aparegut un nombre important d’estudis i documents el·laborats per investigadors independents compromesos amb la realitat social. D’altra banda, s’ha evidenciat el carácter negatiu de les consequències socials que ha tingut el seu desenvolupament en diversos països de l’Africa, a l’Argentina o a l’India. L’acció de destrucció és doncs una consequència lògica d’aquesta realitat intolerable imposada pels interessos de la indústria biotecnològica i forma part de les accions de protesta que s’han desenvolupat a altres països europeus i de la resta del planeta.

Per altra banda, presentar un experiment transgènic amb un blat que se li ha inserit un gen de mongeta per comprobar si capta millor el nitrògen del sòl, com un experiment sostenible i ecològic, és una farsa i una provocació i reflexa la seva visió simplista i mercantilista del concepte de sostenibilitat, (l’agricultura és sustentable quan és globalment ecològica, socialment justa i participativa, amb finalitats locals, adequada a les característiques del medi i amb un enfocament holístic). Els transgènics en canvi, reprodueixen i eixamplen la filosofia dels híbrids comercials que prioritzen la productivitat per damunt de tot i l’ús il·limitat d’insums procedents de la indústria química.

Però també és un experiment inútil, innecessari i molt car (200.000 euros), perquè existeixen altres pràctiques agrícoles realment ecològiques que mantenen la riquesa orgànica dels sòls i aprofiten correctament el nitrògen: rotacions de conreus, compostos orgànics, plantar lleguminoses, etc. ¿Per què no es dediquen dons, aquests diners que surten de les nostres butxaques a la investigació i experimentació en varietats autòctones i en sistemes agrícoles que faciliten la supervivència del món pagés i el consum de productes sans i de qualitat i no com els transgènics que només beneficien a les multinacionals, contaminen el medi i provoquen la misèria de les poblacions rurals.

I també tenen el valor d’afirmar que els treballs dels científics en els organismes públics és independent i neutral, quan l’IRTA obté una gran part de finançament a través de convenis amb empreses com Monsanto, Syngenta, Dupont, etc. i d’altres multinacionals que controlen el mercat mundial de llavors, incloent les llavors manipulades genèticament, ¿com pot ser que es parli de independència científica, si estan desenvolupant varietats que estàn protegides per Geslive, una entitat que controla i castiga als pagesos que utilitzen llavors patentades, encara que les utilitzin per l’autoconsum?

Sorprén i indigna alhora que els citats científics reclamin la llibertat per investigar en transgènics, i en canvi no defensin la investigació en ecològic ni la llibertat dels consumidors de triar productes lliures d’OGMs ni tampoc que els pagesos puguin produir ecològicament sense el perill que els seus camps es polinitzen amb transgènics.

El que no falta però en el seu escrit és la desqualificació i la criminalizatció dels col·lectius que com el nostre ens oposem amb arguments i amb l’acció directa als transgènics, ni tampoc que ens amenacin en denunciar-nos per un delicte de destrucció de“bens públics” per un valor de 200.000 euros.

El perill transgènic a Catalunya i la resistència de pagesos i consumidors

L’estat espanyol és un paradis per a la indústria biotecnològica, aquí troben totes les facilitats que els manca a altres països europeus i les autoritats polítiques i científiques col·laboren estretament a la seva expansió. Portem més de sis anys amb conreus i experiments transgènics i Catalunya juga un paper davanter i estratègic en la política de suspensió de fet de la moratòria europea de nous conreus comercials i l’autorització de noves varietats transgèniques. S’ha produit un canvi d’orientació política i algunes forces del tripartit es mostren més sensibles al tema i parlen des de posicions més crítiques, però volem fets concrets i no solament bones paraules, sobre tot en relació a que Catalunya sigui una comunitat lliure de transgènics.

Tenim un perill real, el de la contaminació genètica que per les seves consequències irreversibles amenaça la supervivència de tota forma d’agricultura no transgènica i la diversitat vegetal. Aquest problema s’intenta “solucionar” amb una normativa de coexistència entre l’agricultura transgènica i les agricultures no transgèniques, amb l’objectiu en definitva de consolidar els OGMs a Europa. Alguns països han aprovat uns reglaments de coexistència que com mínim protegeixen les agricultures tradicionals i ecològiques i dificulta l’expansió dels OGM. A Catalunya i a l’estat espanyol en canvi, existeix un projecte que defensa literalment els interessos de les multinacionals, no obstant, el nou govern ha dit que vol canviar-lo. Ja veurem en quina direcció.

Aquesta situació ha provocat naturalment reaccions de protesta en àmbits diversos i a diferent nivell, però darrerament s’ha consolidat un espai important de lluita entre el món pagés i el del consum ecològic. Així neix la Plataforma Transgènics Fora, un espai d’acció política ampli i divers que agrupa a col·lectius i persones de tot Catalunya (d’organitzacions pageses, de l’àmbit acadèmic, de col·lectius de consum ecològic i cooperatives de producció i comercialització agrària ecologica) compromeses amb la lluita contra la imposició de l’agricultura transgènica a casa nostra i a la resta del món.

Més enllà dels objectius específics de les diferents accions, des de la Plataforma volem alertar i concienciar a la població de la greu situació que vivim en relació a l’agricultura i l’alimentació transgènica i amb les nostres accions intentem recuperar, reinventar i estendre vies d’intervenció política que, mitjançant la desobediencia civil i l’acció directa no violenta conseguim que s’aturi l’estratègia dels promotors de l’agricultura transgènica i entenem que totes i tots els que estem per la justícia social i ecològica estem legitimats i tenim el deure de fer-ho.

Defensem una agricultura solidària i respetuosa amb les persones i el medi i no supeditada als interessos econòmics del sector biotecnològic i volem desenvolupar la producció i el consum agroecològic. I exigim:
  - Que s’aturin els experiments transgènics.
  - Que es facin públiques les localitzacions concretes dels conreus experimentals i comercials transgènics.
  - Que Catalunya sigui declarada zona lliure de transgènics.

¡ Ni als plats, ni als camps, ni en experiments !
¡ Transgènics Fora de Catalunya i de la resta del planeta !

El dilluns 29 de novembre a les 10h. una cinquantena de membres de la Plataforma Trangènics Fora va irrompre al Palau de Congressos de la Fira de Montjuïc de Barcelona per tal de boicotejar l’acte de recepció amb el que es pretenia inaugurar el congrés BioSpain 04. Aquesta fira Internacional de Biotecnologia espanyola té com objectiu principal el convertir-se «en una plataforma de negoci efectiu pels actors del sector biotecnològic».

La verdadera finalitat de tota la investigació genètica i la producció transgènica és exclusivament el negoci i l´obtenció de beneficis per a la indústria biotecnològica mitjançant les patents sobre la vida i la imposició d’acords comercials i no, com diuen cínicament, resoldre els problemes de la fam al món, augmentar els ingressos dels pagesos o la millora del medi ambient. Les dades sobre la inseguretat dels transgènics augmenten, també la contaminació genètica i la dependència de pagesos i el rebuig de la major part de la població, però les indústries de les ciències de la vida no volen renunciar als beneficis d´aquest negoci malgrat els problemes que generen aquestes noves biotecnologies.

L’acció va consistir en desplegar una pancarta damunt la porta de l’entrada principal i subvertir l’enorme plafó on s’anunciava l’esdeveniment. Simultàniament, un altre grup d’unes 20 persones vestides amb fracs i màscares de descontaminació es van introduir a l’edifici on van espraiar repetidament el símbol de perill biològic en els stands de les empreses i els lobbys que treballen en el camp de la ingenieria genètica. Alhora, altres membres d’aquest segon grup es van dedicat a ruixar l’interior de l’edifici amb un líquid realment pudent (confeccionat amb peix podrit, sol i paciència), d’altres requisaven el material de difusió. Per últim, el grup de suport que s’havia concentrat a l’exterior va encartellar i va escridassar al Conseller de Treball i es van retirar en bloc davant la discreta per no dir tímida presència policial.