|
Curiosa i sorprenent l’aferrissada defensa de la llengua que es fa des del govern de la Generalitat valenciana. Tot perquè, sota el seu parer, la seva parla ha esdevingut una llengua diferenciada del català. Tot d’una, han decidit que el mètode científic és qüestionable i que poden ser els poders polítics transitoris els que defineixin la seva llengua. Molt enrera queden els temps en que allà va entrar una expedició catalana i només es parlava àrab.
Tot i que ja fa temps que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua o la mateixa UNESCO van reconèixer la unitat de la llengua catalana el Govern valencià creu ara que el poder dels polítics no ha de veure’s limitat pels criteris científics internacionals, de manera que les classificacions lingüístiques no cal que siguin fetes per filòlegs. Costa veure les diferències entre valencià i català, més quan algunes varietats del català s'allunyen més marcadament de la forma estandar, com pot ser el balear, ple de particularitats i que, en canvi, no qüestionen que sigui català.
Darrera aquesta passió demagògica per inventar una nova llengua s’amaga una acurada estratègia del Partit Popular per aconseguir que el català no sigui llengua oficial a Europa. D’entrada, cal observar que només el PP defensa el valencià com a llengua diferenciada del català, la resta de partits del País Valencià no ho posen en dubte. Aprofitant que allà el PP governa amb majoria absoluta, estan fent les seves reivindicacions en nom de la Generalitat valenciana per a que tinguin un caire més institucional.
Els diputats que ara defensen el valencià varen votar en contra de l'oficialitat a Europa de llengües cooficials de l’estat durant la darrera legislatura. Aquest és el seu veritable objectiu i la polèmica sobre la unitat de la llengua catalana és una estratègia consistent en fragmentar-la, desprestigiar-la i subordinar-la al castellà. A més, així fan que a Europa es vegi la proposta per modificar el règim lingüístic envoltada de polèmica i hi hagin més reticències.
D’aquesta manera, el PP pot oposar-se de forma indirecta a l’oficialitat del català i posar totes les traves jurídiques possibles, cosa que no volen fer explícitament perquè representa una postura força intolerant davant l’opinió pública.
El fet d’anomenar la llengua de forma diferent -valencià en comptes de català- és acceptable, ja que una mateixa llengua pot rebre diferents noms, com passa a Bèlgica, on mig país parla holandès però no li diuen així, li diuen "flamenc".
Tota aquesta qüestió no s’ha portat gens bé des de Catalunya, on els polítics van esverar-se massa, tot i que s’ha de dir que la conducta de PSOE a Europa va ser confusa, no haurien d'haver presentat dos volums idèntics per a una mateixa llengua, no té sentit. Hauria estat més lògic presentar un volum amb dos noms a la coberta: CAT i VAL.
L’estat espanyol no ha paït completament la seva diversitat lingüística, s’ha de donar la raó a aquells que reclamen que es faci una "Llei de Llengües" perquè no pot ser que la Constitució ni les anomeni, només parla de "las lenguas cooficiales" sense aclarir quines són.
|
