Boletín de noticias destinado a
erosionar la consciencia

COMUNICAT per al VEÏNAT:

Que el Vallès Oriental pateix una manca d’espais socials i que el preu de l’habitatge és inaccessible per a la majoria del jovent, són fets evidents. D’altra banda les manifestacions culturals estan en mans, bé de privats que cerquen lucre, bé d’administracions públiques que, amb més o menys filantropisme, busquen vots per mantenir-se al càrrec. No hi ha espai doncs, per a la iniciativa no dirigida, per a la iniciativa del poble.

Sense desmerèixer els col·lectius que donen vida a la cultura en aquesta comarca, la sensació que cal un espai gestionat PER A i DES DEL poble cada cop és més gran. Perquè la política, la cultura i l’amor beuen d’una mateixa font - la realització de les persones -, i en conseqüència necessiten espais per a desenvolupar-se i barrejar-se. Aquí és on entrem tots/es i així s’explica la necessitat d’okupar l’abandonat i ronyós espai de Can Calet abans no esdevingui el cau definitiu de rates, excrements i deixalles diverses.

Som conscients que per a nosaltres suposa una càrrega important de feina i responsabilitat però som conscients també de la paciència que haurà de lliurar-nos el veïnat, abans de jutjar-nos injustament. Intentarem tirar endavant un projecte de gestió popular basat en l’assemblearisme i la participació de la millor manera que sabem i podem. Per a nosaltres i tothom que assumeixi aquesta responsabilitat, serà un camí d’aprenentatge col·lectiu que, lluny de voler causar molèsties al veïnat, el vol enriquir amb un espai obert també a les propostes de la gent del barri.

Entenem que la llibertat s’exercita des de la base i vol el mínim de coaccions. L’espai que ara s’allibera serà un camp obert en aquest sentit, receptiu a tots les iniciatives i a tots els col·lectius que assumeixin els principis de llibertat, igualtat i dignitat humana.

Declarem, doncs, LA MASIA DE CAN CALET com a espai de lluita, resistència, transformació i creació social obert al vostre barri i a tothom que hi vulgui participar.

Revolucionant i transformant la qüotidianitat,
Assemblea de Resistències del Vallès Oriental

"El somni es fa a mà i sense permís…", Silvio Rodríguez

Dissabte 16 d'octubre...
Les motxilles, les fotocòpies d'última hora, una bona dosi de nervis... massa feina pendent que ens obliga a deslliurar-nos del llit. Tot sembla a punt per endinsar-nos en el somni teixit sis mesos ençà. Les tres, hora exacta. Aprofitem la calma del migdia per començar a construir la il·lusió de Can Calet. Descarreguem les eines i comencem a tancar la casa. Tanquem velles portes i ofegades finestres per obrir-ne de noves, amb diferents perspectives. A les 4 tot és a punt. Des del balcó de la masia, megàfon en mà i manifest preparat, es declara CAN CALET com a ESPAI ALLIBERAT. La veu trencada de la ocupant s'ofega entre els aplaudiments i els crits de la mitja centena de persones que des de fora recolzen solidàriament l'acció realitzada. La tensa calma regna en tot moment. La intervenció dels mitjancers acaba d'apaivagar la tímida interpel·lació de la policia; 'sense ordre judicial no podeu entrar' anuncien alguns cartells penjats a la tanca de la casa... Les primeres hores de la tarda es dediquen a la neteja, infrastructura, intendència i reforçament de la casa. Mares, pares, amigues i veïnat aporten allò necessari per començar la rehabilitació; des del lleixiu i el fogonet fins a les aixades i el cafè. Al capvespre ens espera la primera assemblea interna. Entre llum d'espelmes i un sortit de bona teca brindem i abracem aquest començar, altrament.

Diumenge 17 d'octubre...
Ben d'hora, l'aroma de la xocolata desfeta que ens ha portat la 'mare' de totes nosaltres ens recorda que l'okupació de Can Calet no és un somni. Comencen a arribar els primers suports de la jornada de rehabilitació que ens espera. Repassem les tasques de la jornada i ens posem a treballar. En poques hores, Can Calet esdevé un espai de compromís, solidaritat i alegria. Fins a un centenar de persones es van acostar a la masia: nens i nenes que cercaven joc i emoció, mares i pares que demostraven un respecte incondicional, companyes i amics que alleugeraven la suma de totes les tasques i veïns i veïnes perplexos per la nova imatge de la vella masia. Havent dinat una graellada popular i unes amanides variades recuperem l'alè i continuem la rehabilitació: neteja del pati, arrencada de males herbes, neteja de la primera planta i lavabo, treure sacs de runa... Arrenquem els primers compromisos del veïnat: nens i nenes que demanen un espai lúdic, avis que s'engresquen amb la idea d'un hortet comunitari o veïns que s'ofereixen com a mestres de ball. Cap al vespre tothom emfatitzà un Bella Ciao, un Hasta siempre Comandante i un Ojalá a través de la veu del cantautor José Merino, que arribat del Poble Nou va omplir de música i combat el nou espai alliberat. A les 10 en punt -tal i com s'havia establert a l'assemblea- la música s'havia apagat, el manifest llegit i tothom aixoplugat a l'interior de la casa. I és que el respecte vers el veïnat representa un punt imprescindible per al col·lectiu.

Dilluns 18 d'octubre...
Ens llevem prou d'hora per tal d'aprofitar tot el dia. Comencen alguns crits de bon matí... som portada del 9 Nou! La foto i la notícia ens confirmen -a les més incrèdules- que l'ocupació és real i que pot esdevenir un referent de lluita per al vallès. Amb aquest afany comencem a distribuir les tasques necessàries i cadascú se situa allà on li és més engrescador: algunes comencen a pintar una de les parets exteriors de la casa, altres a pintar i netejar la sala principal, altres preparen cartells, banderoles i comunicats. Vàries troballes de mobles reciclats ens permeten endreçar els productes de neteja i la teca. Mentre les més valentes van fent llenya, netejant el jardí i habilitant el racó del reciclatge... altres ens sorprenen amb una significativa troballa al carrer: ja tenim un sofà! Gent a munt i avall durant tot el dia, mans que treballen incansablement. 'Can Calet va prenent forma' ens va advertir un sorprès veí.

Dimarts 19 d'octubre...
El somni continua eixamplant-se, la casa continua construint-se... Més de 200 persones han trepitjat el territori alliberat de Can Calet i l'eufòria es col·lectivitza entre el poble. Projectes compartits congreguen en aquest espai que definitivament comença a caminar.

Revolucionant i transformant la quotidianeïtat