Solidaritat amb els i les condemnades el 12 d'Octubre
Salut companys,
Som l’assemblea de suport als condemnats pel 12 d’octubre del 99. Anirem directes al grà:
La situació és crítica. Calculem que en un parell o tres de mesos diverses persones més que probablement entraran al talego per aquests fets. Arribades aquestes dates molts col·lectius muntem concerts i festes majors. L’objectiu d’aquest manifest és ser llegit en aquest marc. Recomanem la seva lectura pública entre grup i grup. No costa res i és prou efectiu.
Ho tornem a repetir: LA COSA PINTA MOLT NEGRE. Demanem el màxim de col·laboració possible. En breus s’iniciarà una campanya denunciant tot el que està a punt de passar. Està en marxa un cartell que es posarà d’aquí poc en circulació. Sens res més a dir, perquè a dir hi ha poc, salut! I recordeu...
TOTS HEM DE DONAR UNA MICA PER A QUÈ UNS QUANTS NO HO HAGIN DE DONAR TOT
Per posar-vos en contacte amb nosaltres: dotze_oct_99@yahoo.es
Per aportacions econòmiques, compte corrent: 2013- 0232-15-0100513573
A continuació el manifest de suport:
CONTRA LA SOLEDAT, SOLIDARITAT
El 12 d’Octubre de 1999 es va produir una manifestació al barri de Sants contra l’acte d’Homenaje a la Bandera que duïa a terme l’organització feixista Alianza por la Unidad Nacional a la plaça dels Països Catalans.
Quan la manifestació va finalitzar es produïren enfrontaments entre la policia i els manifestants que duraren més de 3 hores, en el transcurs dels quals es van dur a terme 23 detencions. Després de declarar, 14 persones van ingressar a diferents presons catalanes. Gràcies a la mobilització popular i solidaritat que van generar aquests fets van sortir en llibertat amb càrrecs passats 10 dies.
El passat mes de març l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència condemnatòria per 18 d’aquestes persones. L’edicte suma 34 anys de presó i 18.480 euros de multa. Aquesta sentència comporta l’ingrés a presó directe i imminent d’un dels acusats, veí d’Igualada, condemnat a 4 anys de presó. 17 persones més corren perill d’entrar a la presó si no volen o poden pagar les penes multes. Ara mateix està en tràmit una petició d’indult, últim recurs legal que els queda. A més s’estan recollint diners per fer front a les penes-multes.
La pena multa és una modalitat legal que permet commutar mesos de presó per diners, fent així de la llibertat quelcom que pot ser comprada. No cal dir que aquesta mesura, a banda del xantatge que implica contra tot aquell qui s’enfronta al sistema, pretén castigar a aquells que tenen menys recursos econòmics. Una vegada més, queda desvetllada la fal·làcia de la seva justícia equitativa.
Davant d’aquesta situació diversos condemnats i condemnades s’han plantejat no cedir a aquest xantatge, assumint les conseqüències que se’n deriven. És a dir, l’ingrés a presó. Les persones que es plantegen aquesta opció no volen ser màrtirs de cap causa perduda. És una decisió personal presa davant d’una situació d’amenaça i xantatge insostenible que s’estén com una bassa d’oli sobre els moviments socials dissidents.
La repressió esdevé, cada cop amb més força, part de la quotidianitat de la gent que lluita i crea espais i comunitats de llibertat que escapen al control del poder. Els exemples no són pocs: els darrers judicis a Terrassa, Capellades, Torà, Cornellà, Viladecans, els tres de Gràcia,Vilafranca, Sants, la vaga general, l’empresonament d’en Zigor, na Laura, en Diego, en Juanra... La repressió és l’últim i més brutal, però també més eficaç, instrument amb el que compta l’Estat per tal de dominar totes aquelles persones que escapen a la idiotització i submissió de la societat en que vivim.
La repressió és un dels mecanismes amb els que volen dividir-nos. Independentistes contra anarquistes, anarquistes contra comunistes, comunistes contra autònoms, gent que lluita contra gent que lluita. Repressió és por; por a que et senyalin, por a que t’identifiquin, por a un cop de porra, por a que et segueixin, por a que t‘embarguin, por a que et detinguin, por a que et torturin, por a que et condemnin, por a que t’empresonin. Però sobre tot ser reprimit és ser allunyat del que i dels que estimes. Aïllada de tot allò que et fa ser persona. La repressió es la soledat.
És contra tot això pel que lluitem, o no? Deixarem que comencin a entrar els companys al talego sense fer res? Comença a ser indispensable que articulem la resposta davant d’aquesta amenaça que avança en silenci entre nosaltres. Es fa cada vegada més imprescindible que a cada poble, a cada barri, es constitueixin col·lectius antirrepresius, caixes de resistència, assemblees de suport; engegar campanyes coordinant esforços. Només excercint la solidaritat aconseguirem defensar-nos d’aquesta estratègia d’aniquilació del que hem creat fins ara, del que som.
El cas del 12 d’octubre és només el començament del que se’ns ve a sobre. De nosaltres depen.
CONTRA LA SOLEDAT, SOLIDARITAT
NO A L’EMPRESONAMENT D’ANTIFEIXISTES
NO A LES PENES MULTA
QUI SEMBRA LA MISÈRIA, RECULL LA RÀBIA
Assemblea de suport als i les condemnades pel 12 d’octubre de 1999
|
