Boletín de noticias destinado a
erosionar la consciencia

Hostafrancs.- «Als volts de 2/4 de 4 de la matinada, un cos especial de la Policia Nacional entrava als dos edificis del CSOA Hamsa. Un desplegament d'unes 18 furgonetes plenes d'antiavalots es disposaven sigilosament a envoltar la casa i tallar els accessos pels carrers propers. El cos especial ha despertat la gent queestava dormint a l'interior amb els focus de les seves lots, amb crits i amenaces, dient-los que s'arraconessin. Després de tenir controlada tota la gent, la policia ha obert els accessos als anti avalots i a tot un seguit de membres de diferents cossos policials que han filmat tot l'interior dels edificis del centre social buscant inexistents elements explosius. Després d'ajuntar tota la gent, els han retingut durant més de dues hores, els han identificat i els han deixat anar sense practicar cap detenció.

La resposta no es fa esperar. Eren 2/4 de 8 quan ja hi havia un grup de gent a la plaça de Sants, que ha tallat el trànsit en ambdues direccions i han començat a fer cartells i pancartes de protesta, per enfilar el camí cap al Districte davant del qual s'han concentrat a partir de les 8 del matí. Més de setanta persones començaven a increpar els antiavalots allà desplegats mentre es tallava el trànsit a la carretera de Sants.

A les 11 del matí es produïa la primera gran concentració en resposta al desallotjament. Passats un quart i cinc de l'hora, més de dues-centes persones ja tallaven la Via Laietana a l'alçada del carrer Jaume I. Amb crits i pancartes la manifestació s'ha encaminat cap a la plaça Sant Jaume on Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana han intimidat les manifestants, que han continuat el seu recorregut fins les Rambles, han passat per plaça Catalunya, i han acabat caminant Passeig de Gràcia amunt. A mesura que els minuts passaven, més i més gent s'anava afegint per sumar mans i veus a la protesta.

Okupació de la Pedrera. Quan la manifestació arribava a l'alçada de la Pedrera passats 2/4 d'1 del migdia, unes deu persones que prèviament havien entrat a l'edifici s'han encadenat al primer pis, i al terrat quatre persones més. Alhora es despenjava un pancarta de protesta a la façana de l'edifici en la que es podia llegir «L'únic patrimoni de la humanitat és la cultura popular. L'Hamsa viu». Mentrestant, dues persones es despenjaven de la mateixa façana. Una trentena de manifestants ha entrat també a l'edifici per donar suport a l'acció. Ha estat en aquest moment quan els antiavalots s'han desplegat al voltant de la Pedrera i han carregat amb duresa tant al carrer com, fins i tot, dins dels baixos de l'edifici, deixant força ferides i contusionades.

Poc després, entre els serveis de seguretat privada i la policia han expulsat els turistes que hi havia dins per poder començar a desallotjar amb impunitat. Minuts després accedien a la primera planta, on han tret violentament la gent que s'hi havia encadenat i l'han identificat. Una noia ha resultat ferida i ha estat hospitalitzada amb un tall al peu de set centímetres. Un cordó policial rodejava la concentració de l'exterior.

A les tres de la tarda encara quedaven quatre persones encadenades al terrat i dues més despenjades a la façana de l'edifici, que feien cas omís a la policia quan deia que abandonessin la seva actitud. Mentre augmentava la concentració a la porta de la Pedrera, la tensió amb la policia no parava de créixer. A 3/4 de 4, la gent que resistia ha abandonat l'edifici i la concentració s'ha desconvocat.

A les 19h hi havia convocada una manifestació a la plaça de Sants. A l'inici de la manifestació, la policia nacional va estar identificant i escorcollant un centenar de persones que arribaven als voltants de la plaça, cosa que no va intimidar la gent que va estar arribant durant més d'una hora, omplint finalment la plaça de gom a gom. El recorregut va començar pel carrer Jocs Florals, on a l'alçada de Can Vies es van poder veure alguns focs artificials llençats des de la teulada.

Des d'allà, es va fer una volta per carrerons, fins arribar un altre cop a la carretera de Sants a l'alçada de Cotxeres, on la manifestació es va dirigir en direcció a la seu del Districte. A l'alçada de l'Hamsa, la manifestació va quedar desconvocada després de la lectura d'un comunicat. A partir d'aquell moment, part de la gent va marxar, i altres van començar una sèrie de sabotatges a bancs i immobiliàries des de la carretera de Sants, fins al barri de Badal, que van durar un parell d'hores. La manifestació finalment es va cobrar un detingut.

No negarem que avui estem tristes, perquè ens han robat un espai construït i viscut per moltes veus, persones i moments. I avui, moltes de nosaltres en llevar-nos amb la notícia de que la policia havia desallotjat la Hamsa a traïció, amb nocturnitat i alevosia ens ha envaït la ràbia. Tot i així cal assumir els desallotjaments i la desaparició física dels espais com una part més de la vida dels centres socials i cal anar una mica més enllà d'aquest primer moment. A més és tant important el com del desallotjament, com el què. Tot i que ells sempre intentaran marcar el ritme, la nostra resposta de protesta ha estat i serà escapar-nos de les seves urpes com, quan i perquè volem.

Avui ha quedat clar que si temen alguna cosa, és el fet que a la ciutat de la pau, Barcelona 2004, es visibilitzin els conflictes reals que es donen a la ciutat. És per això que han aplicat l'enginyeria repressiva més sofisticada, enmig d'una nit calurosa d'agost, poca estona abans que comencessin les guàrdies, per poder sorprendre a les persones que feia 129 dies que resistien a la Hamsa i aconseguir que el desallotjament els fos el més fàcil possible. Les administracions i els decisors polítics tenen alguns objectius clars: volen que a les persones que es neguen a viure la seva vida dins l'actual ordre de por marcat pels ritmes del mercat, la resistència els surti el més costosa possible. És per això que han deixat passar tots aquests dies i les seves nits, allargant el moment del desallotjament fins qui sabia quan. Han intentat desgastar al màxim posible, forçant a vàries persones a dormir nit rera nit fora les seves cases. D'altra banda, volen "solucionar" el problema que els suposa l'okupació sense que ningú se n'assabenti, higiènicament. No poden permetre que els talls i intervencions necessàries per aconseguir acabar amb tot allò que no té cabuda dins la ciutat aparador, embrutin la imatge que amb tant esforç, inversions i arrogància estan construïnt dia a dia.

En canvi, totes aquelles persones que estem okupant i posant, també dia a dia, la nostra vida en projectes col·lectius i antagonistes, volem que els desallotjaments siguin una cosa ben diferent. Són un moment important perquè marquen la fi d'un espai físic que ens és un marc necessari. Però a més, són un moment en què podem donar una visibilitat especial a la nostra lluita quotidiana. La decisió de no obeir té una imatge clara i contundent durant l'enfrontament que suposa un desallotjament, amb la policia per un cantó, les persones que defensen el seu projecte per un altre. En aquest moment no hi ha diàleg possible.

Avui han aconseguit en un primer moment imposar els seus objectius. Tot i això, també avui hem estat capaços entre tots plegats, d'oferir una resposta forta, d'explicar a la ciutat el que ha passat i d'aconseguir que el desallotjament no els sortís gratuït. Cal valorar molt positivament el fet que hi hagi hagut diverses estratègies i que amb tot plegat, s'hagi pogut expressar el conflicte que suposa un desallotjament.

La Pedrera al migdia, s'ha convertit sens dubte en un punt d'inflexió que ha desbocat d'energia a totes aquelles persones que ja duien des de la matinada d'empeu, ja fos la gent que resistia a l'interior de la Hamsa com dels grups que no han parat d'arribar des les sis del matí. Amb aquesta acció, s'ha girat la truita. No n'hem tingut prou amb defensar-nos, també hem estat capaces d'atacar el cor de la barcelona turística. Per què la Hamsa, per nosaltres, des del primer dia no són les seves quatre parets. La construcció d'un espai col·lectiu autogestionat mai ha depès d'un edifici concret, i avui i demà ens continuarem traslladant allà on sigui, a la Pedrera o si fa falta, a l'Ajuntament de Barcelona.