Lluita per una vida digna a Barcelona
La Favb, Sos Racisme, el Col·lectiu Esglèsia Plural, la CGT, Justícia i Pau, Ecuador Llaktacaru, Acció Catòlica, Associació de Veins del Casc Antic, RAI i altres entitats, han denunciat públicament les mentides i les coaccions que han envoltat tots els fets de l’assalt policial de la Catedral. Però, curiosament, la versió oficial criminalitzadora i repressiva vers els immigrants ha estat la que s’ha imposat als mitjans de comunicació, exactament a la inversa del que va succeir ara fa 3 anys durant els tancaments a les esglèsies, tot i ser evident que l’acció era similar (les ocupacions es produiren per exigir regularitzacions) i els col·lectius que donaven suport als immigrants també eren els mateixos. La diferència és que ara el govern que gestiona els temes d’immigració està en mans del Partit Socialista.
En els tancaments de l’any 2001, l’alcalde Joan Clos va arribar a afirmar que ell estaria tancat a l’església del Pi si no fos perquè era alcalde, en canvi ara ha defensat el desallotjament i ha criminalitzat als immigrants sense cap mena de pudor. Els mitjans de comunicació també han funcionat sota les ordres dels seus amos i les editorials semblaven redactades per les mans de Rodríguez Zapatero.
L’entrada a la Catedral i a l’església del Pi es va convertir en un tema d’Estat a mesura que avançava la llarga nit del dissabte 5 de juny. Durant la tarda, després de la manifestació on més de 8000 persones van recorrer el centre de Barcelona, unes 1500 varen tancar-se a l’interior de la Catedral i unes 200 a l’esglèsia del Pi. Al Partit Socialista li esclatava enmig de la campanya electoral per les europees un conflicte sobre immigració, era la pitjor de les previsions que podrien haver realitzat. A Madrid veien la situació amb preocupació i el PP ja es fregava les mans. Es podia haver donat un efecte mimètic a d’altres ciutats i el conflicte es podia haver generalitzat. Varen decidir ordenar una actuació contundent, i el mateix Jesús Caldera sembla que va donar ordres al Delegat del Govern a Catalunya perquè actués amb contundència.
Les pressions van ser tant fortes que la policia pretenia actuar sense el consentiment de l’Arquebisbat, però finalment varen aconseguir el vist-i-plau de Ricard Maria Carles, tot i trencar així l’acord amb el rector de la Catedral per permetre l’ocupació fins a les 9 del matí. A l’església del Pi el rector es va negar a obrir les portes i els antiavalots varen estar a punt de tirar la porta a terra, encara que finalment varen esperar a que sortissin prop de les 9 del matí.
La mà dura i el desallotjament violent de la Catedral, però, havia d’anar acompanyada d’una legitimació per part de les organitzacions d’immigrants més afins a l’administració, que varen ser convocades urgentment a una reunió a dependències de la Catedral, on amb l’assistència de representants de la Generalitat, l’Ajuntament i la Delegació del Govern, se les va pressionar i coaccionar per tal que s’adherissin a un manifest per desmarcar-se del tancament a la Catedral. Les administracions van presionar a organitzacions de suport a immigrants per justificar l’assalt i desallotjament de la Catedral.
Algunes s’hi van negar, però Asopxi, la Coordinadora de Grupos Immigrantes, UGT i CCOO varen arrenglerar-se als representants institucionals que rebien trucades continuament des de Madrid.
|
