|
De vegades es fa esgotador el grau d'idiotització
de la gent. La lluita contra la imbecilització popular considero
que és un dels grans reptes de tots els moviments antitotalitaris:
a qualsevol col·lectiu preocupat pel bé comú li ha d'esfereir
el grau al que s'ha arribat i que, dia a dia, va assolint
noves cotes.
Segons el meu parer crec que hi ha diversos
factors a tenir en compte i que, donat que considero que el
problema és greu i és important parar-hi atenció, miraré d'analitzar
breument.
Entre els factors que, matitzant-ho tant com
calgui, donen peu a un cert optimisme, en primer lloc trobo
que hi ha el propi caràcter dels humans que tendeix a espolsar
l'opressió quan aquesta ens porta a passar necessitat així
com el recurs de l'ajut mutu quan les condicions es degraden.
Entenc que és lamentable que calgui recórrer a estar molt
malament perquè la gent comenci a reaccionar però, bé, al
menys les coses no es poden degradar indefinidament sense
que hi hagi una reacció popular en contra. La via de deixar
degradar la situació fins el límit esperant la reacció, no
obstant la considero més que imbècil, perquè quan la gent
estigui realment fotuda no tindrà marge de reacció: els grillons
ja seran massa forts.
També em sembla tenir clar que la majoria de
la gent no puteja si pot evitar-ho i l'instint de sociabilitat,
mal que en procés de putrefacció per l'individualisme imperant,
segueix recordant-nos què és correcte i què no, tot i que
potser sense ser-ne massa conscients. No crec que la gent
hagi oblidat que el bé comú està per sobre del bé individual:
és només que la societat ha estat muntada de tal manera que
dóna massa excuses als qui pensen el contrari, i fa que, de
fet, el més còmode immediatament sigui pensar-ho. La gent
segueix considerant bona i desitjable la igualtat, la llibertat,
la cooperació -tot i que amb les evidents distorsions que
els medis s'encarreguen de posar- i això cal tenir-ho en compte..
però el lema "pa i circ" té avui més vigència que mai: la
gent no lluita amb la panxa plena, els esports tenen entretinguda
a la plebs -a mi entre ells- i l'ordre policial s'encarrega
de garantir la propietat, així que la majoria de la gent té
aquest pa i aquest circ relativament garantit. I no l'importa
res més.
És esgotador veure que els termes "llibertat",
"igualtat" i "solidaritat" entre d'altres s'utilitzin sense
cap mena de respecte, que es ridicultza els/les qui van deixar
la pell per aconseguir-ho, i em treu de polleguera veure que
la gent no té ni la més mínima idea del que parla quan s'omple
la boca amb aquests conceptes. Sòcrates ja deia que no s'ha
de fer cas a la majoria sinó als més savis. Aquesta idea,
en essència i deixant de banda l'aparença reaccionària de
l'afirmació, em sembla totalment vàlida i crec que s'ha de
tenir en compte. El costum de que en nom de la llibed'expressió
tothom pugui opinar respecte qualsevol tema es menja el dret
que s'hauria de tenir de que no t'obliguesssin a escoltar
les bestieses de qualsevol pelacanyes. I deixem-nos de que
totes les opinions són respectables: aquelles que responen
a interessos particulars o aquelles que responen a una informació
totalment manipulada i retallada (o a la pura ignorància)
no ho són. Però me'n vaig.
La tasca d'idiotització exercida pels medis
em sembla que indubtablement és massiva i eficaç, amb infinitud
de medis i de sicaris, i supera aclaparadorament totes les
temptatives dels moviments antitotalitaris per fer-hi front.
Una de les conseqüències més greus de la qüestió, juntament
amb l'oblit de la memòria històrica, és el fet que, tot i
que la gran majoria de la població depèn d'algun patró per
guanyar-se la vida, avui en dia ningú es considera proletari/a;
s'ha perdut la consciència de classe. I això ho acabarem pagant,
nosaltres o els que ens segueixin.
Un anàlisi fred considero que porta al pessimisme
i, per què no, al nihilisme. Però per ser negatius més val
que pleguem veles i això no em val. La única opció se m'acut
per intentar viure feliç però amb coherència és, doncs, mirar
de trobar grups ideològicament afins i fer el possible, en
el propi àmbit, per lluitar contra la subnormalització i mantenir
viva la flama del pensament antitotalitari. Tard o d'hora
la gent hi haurà d'acabar recorrent. Sens dubte.
|
